«La Televisió digital terrestre: un color millor… i alguns grisos»
a càrrec de Jordi Berenguer i Sau, doctor enginyer de telecomunicació i director de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la UPC.
Dia i hora: Dimecres 28 d’abril de 2010, a les 19 hores
Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
Presentació en vídeo (Videoteca de la UPC)
Presentació PowerPoint en pdf (1,9 MB)
Sinopsi
El passat 3 d’abril va culminar a l’Estat espanyol el procés de substitució de la televisió analògica per la nova televisió digital terrestre, l’anomenada TDT. Amb aquesta substitució ha finalitzat el procés de compatibilitat tecnològica que havia caracteritzat fins ara la televisió analògica, en què a mesura que s’introduïen innovacions tecnològiques (color, teletext, so estereofònic, NICAM…) es preservava la compatibilitat amb els receptors existents.
Esgotat el model de compatibilitat, llevat de la conservació de les freqüències de transmissió assignades, aquest nou estàndard de televisió digital aporta un conjunt de millores tecnològiques associades a la qualitat de la imatge, l’aprofitament de l’espectre radioelèctric, la incorporació d’informacions suplementàries (àudios, dades, guia de programació), l’ús d’un nou model de transmissió basat en xarxes de freqüència única, etcètera. Aquestes possibilitats deixen el camí obert a més innovacions tecnològiques, com l’alta definició o l’animació en 3D.
Malgrat aquestes clares millores tecnològiques, n’hi hagut d’altres com els sistemes interactius basats en l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), que tot i ser molt esperades no han acabat de reeixir. En un futur no gaire llunyà, la sostenibilitat d’aquest model basat en la transmissió per ràdio podria trontollar a causa de l’embranzida que avui dia presenten els continguts audiovisuals per Internet i de la incidència que tenen en el jovent, acompanyada pel desplegament de les xarxes de nova generació que portaran —almenys en les grans ciutats— la fibra òptica a la llar.
Sobre l’autor
Jordi Berenguer i Sau (Manresa, 1959) és doctor enginyer de telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic d’Escola Universitària del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La seva activitat professional i de recerca s’ha desenvolupat en l’àmbit del disseny de circuits i subsistemes passius i actius de radiofreqüència i microones, primer a l’empresa Mier Comunicaciones S.A. i, des del 1992 fins al juliol del 2000, com a professor i sotsdirector de laboratoris a l’Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat.
Ha estat director de projectes a la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya (juliol del 2000 – desembre del 2003), on es va responsabilitzar, entre d’altres, de la creació de la Xarxa de Telecentres de Catalunya i de promoure activitats de teletreball en les zones rurals i de muntanya.
És soci fundador de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, de la qual fou tresorer del 1988 al 1995. També ha estat membre del Consell de Govern i vicepresident de l’Institut d’Enginyers de Catalunya (1988-2002).
Ha estat delegat del rector al Campus del Baix Llobregat (juliol del 2006 – abril del 2008) i professor d’enginyeria de telecomunicació i enginyeria tècnica aeronàutica a l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels de la UPC, de la qual és director des del gener del 2008.
Ha estat director i impulsor del programa Màster en Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a l’Administració Local, la primera edició del qual es va dur a terme l’any 2006. És autor de diversos articles, llibres i patents relacionats amb la radiofreqüència, i col·laborador habitual d’Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre dels comitès organitzadors de la primera i la tercera edició del Congrés d’Enginyeria i Cultura Catalana. Ha rebut el premi estatal al millor projecte de fi de carrera d’enginyeria de telecomunicació (1984), el premi estatal a la millor tesi doctoral (1988), ambdós atorgats pel Col·legio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación, i el premi extraordinari de doctorat de la UPC (1992).
Membre del Consell de Govern de la UPC, ha estat distingit el 2009 amb la medalla de plata de la UPC per la tasca duta a terme com a delegat del rector.
Altres enllaços d’interès:
Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació / Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació
Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
Mier Comunicaciones SA