«Francesc Aragó i Roig,
el gran científic català poc conegut,
precursor de l’electromagnetisme i la relativitat»
A càrrec de Carles Paul Recarens, professor de l’Escola Superior Politècnica de Mataró
Dimecres 25 d’abril de 2018, 18.30 hores
Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans
(carrer del Carme, 47, de Barcelona)
La conferència es retransmetrà en directe per Internet [Accés].
CONFERENCIANT
Carles Paul Recarens, llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, màster en física i matemàtiques aplicades per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), màster en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona, expert tècnic d’Eurostars, professor de l’Escola Superior Politècnica de Mataró i doctorand del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC.
MODERADOR
Ricard Bosch Tous, de la Junta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.
DESCRIPCIÓ
Francesc Aragó fou el descobridor del disc que porta el seu nom (disc d’Aragó), un experiment científic que es va reproduir en tots els laboratoris de física del segle xix. Això va convertir aquest segle en el de les ciències físiques i va comportar l’inici d’una nova revolució científica, la revolució de les màquines elèctriques.
Dotat d’una gran cultura científica, una gran curiositat intel·lectual i una destresa manual envejable que li feu posar a punt els experiments i les mesures d’Ampère, va dedicar temps a l’astronomia, la geofísica, la meteorologia, la termodinàmica, l’òptica, la fotografia i l’electromagnetisme.
Generalment és recordat com a astrònom, col·laborador de Pierre Méchain en la mesura geodèsica del quadrant del meridià terrestre entre Dunkerque i Barcelona, per haver definit el metre i per haver acabat els càlculs quan Méchain morí a causa de beure aigua contaminada a Castelló.
Malgrat que va desenvolupar tota la carrera científica a l’Observatori de París, des del 1805 fins a la seva mort, el 1853, reivindiquem Aragó com un gran físic experimental que posà en discussió tota la física newtoniana i feu necessària la relativitat d’Einstein.