Institut d’Estudis Catalans – Comunicació (16/09/2020)
El programa, titulat L’enginy (in)visible®, s’emet cada dimecres a les vuit del vespre, a Fibracat TV, el canal de TDT impulsat per l’operador de telecomunicacions Fibracat. Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), s’estrena avui, en la primera emissió del nou espai setmanal. N’hem parlat amb ella, que s’ha mostrat il·lusionada amb aquest nou repte.
Núria, el programa reivindica el paper de la dona en la ciència i la tecnologia al llarg de la història. Amb quin tipus de continguts ho fas?
Bàsicament, amb biografies, amb contingut que hem trobat a llibres, webs, entrevistes, documents diversos i, en alguns casos, amb entrevistes que hem fet a les mateixes dones. Volíem anar una mica més enllà de les quatre ratlles que, moltes vegades, trobem d’elles, ja que històricament no hi ha hagut gaire interès per les seves vides i sovint queden «camuflades» darrere els homes del seu entorn. Una llàstima…
Ens pots avançar alguns dels programes que podrem veure?
Inventores, moltes inventores, com Beulah Louise Henry (sabeu què va inventar? Ho tenim a casa nostra i no podríem ni sabríem viure sense!), o Mary Jacob Phelps (hi ha un abans i un després de l’invent d’aquesta dona!). També veurem científiques que unes vegades poden ser molt conegudes (com Marie Curie o Margarita Salas), però que altres vegades seran una descoberta per a la societat.
Com et sents com a presentadora? És una tasca molt diferent que la recerca o la docència…
La veritat és que sí… Estic acostumada a parlar davant de gent, veient les seves cares i l’expressió dels seus ulls mentre jo exposo. Davant una càmera no tens feedback, i això se m’ha fet una mica estrany. La veritat és que ha estat tot un repte fer exposicions en un format tan diferent! Ara toca veure què diuen les persones que veuran els programes. I no amago que em fa una mica de respecte!
Posa’ns uns quants exemples de dones importants en la història de la ciència i la tecnologia que potser no tenim prou presents.
Ai… N’hi ha moltes. Massa! Per dir-ne unes quantes, podem parlar de Mae Jemison, Maria la Jueva, o les mateixes Beulah Louise Henry o Mary Jacop Phelps, que he esmentat abans. Hi ha centenars de noms que és probable que no s’hagin vist mai en una pantalla.
Al llarg de la història, les dones han tingut molts problemes per a treballar en la recerca i per fer a visible la seva feina. Quin és el context actual de les dones que us dediqueu a la investigació?
Ha canviat, afortunadament, respecte del que hem trobat en molts dels exemples que hem utilitzat per a fer el programa. Ara les noies que acaben una carrera poden decidir dedicar-se a la recerca sense la por que no les deixin entrar a l’edifici o als laboratoris pel fet de ser noies, o sense haver d’acceptar que els seus treballs surtin publicats sense el seu nom. És més complicat trobar dones que lideren equips de recerca. N’hi ha, però som lluny de la paritat, i els motius són molt diversos; però hi ha alguns que costarà erradicar de la comunitat científica, encara. Podríem parlar-ne dies, d’això!
Quina és la representació femenina avui en els estudis universitaris que formen futures científiques?
En ciències hi ha pràcticament paritat, llevat de casos com les ciències físiques, per exemple. Però on tenim percentatges escandalosament baixos és en tecnologia (enginyeria, informàtica, arquitectura). Som lluny, molt lluny, del 50 %, i en alguns casos, com els estudis de les TIC, estem en percentatges terribles. Ens diuen: «Però això ja va canviant», però ho fa molt a poc a poc.
I en càrrecs de responsabilitat? Continua sent un percentatge molt menor que el dels homes?
Ui! Aquí en tenim per estona! El famós gràfic de la tisora és encara lamentablement actual. En dades globals, tenim més noies que nois que comencen carreres, tenim més noies que nois que les acaben, tenim més noies que nois que s’animen a fer estudis de doctorat. Però, a mesura que avancem en la carrera professional, les noies/dones cauen i els nois/homes passen a ser majoria. On són? Què passa? Per què? Hi ha molts motius, però la comunitat científica, en general, no és partidària ni de discriminació positiva ni de promoure la visibilització de talent femení. I, així, quedem «amagades» darrere els homes.
La reivindicació als mitjans de comunicació és una eina per a propiciar canvis en aquesta realitat. Què més es pot fer?
Perdre la por a la discriminació positiva: prioritzar currículums de dones (en igualtat de mèrits), començar a proposar dones com a caps de llista d’equips de recerca, de govern, de gestió… Cal promoure el talent femení i apostar pels beneficis que comporta incloure’l en els escenaris de ciència i tecnologia. I, a més, cal dir-ho a les generacions més joves, perquè entenguin que són dones de referència i models a seguir.
Queda molt, encara, per fer!!