«Ciència i enginyeria dels instruments musicals. El cas de les xeremies de la cobla»
a càrrec del doctor Joaquim Agulló i Batlle.
Dia i hora: Dimarts 28 de setembre de 2010, a les 19 hores.
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
Presentació en vídeo (Videoteca de l’IEC)
Sinopsi
L’enginyeria, com l’art d’aplicar la ciència per incidir en la realitat, troba un bon exemple en els programes de recerca impulsats per l’IEC en l’àmbit del les xeremies de la cobla.
L’evolució artesanal d’un instrument vers la seva millora és lenta, perquè es basa en la introducció de retocs locals, l’un darrere l’altre. Però un retoc previst per a millorar una nota influeix en totes elles, i això fa que calguin moltes proves per a millorar de manera significativa l’instrument. El disseny científic ―i això és «enginyeria»― permet tenir en compte tot el conjunt de retocs per a millorar tot l’instrument, amb la qual cosa l’evolució pot ser ràpida i amb un cost mínim perquè cal fer pocs prototips.
El disseny científic demana, però, disposar de models matemàtics que relacionin les característiques constructives amb les característiques acústiques determinants en el funcionament ―i això és «ciència»―.
També calen procediments de mesura ―a mig camí entre «ciència» i «enginyeria»― de característiques acústiques que siguin objectius i precisos per comprovar els prototips desenvolupats.
El disseny científic és particularment interessant en el cas dels instruments tradicionals, perquè es fabriquen en quantitats molt inferiors a les dels instruments de l’orquestra, i això fa que la seva evolució artesanal sigui molt lenta. La utilització del disseny científic s’il·lustra amb dos projectes impulsats per l’IEC, un per al redisseny de la tenora ―per a millorar-ne alguns aspectes d’acord amb l’opinió dels instrumentistes― i l’altre per al disseny d’un nou instrument de la família del tible i de la tenora: el baríton, amb una tessitura una quarta més baixa que la de la tenora.
Sobre l’autor
Llicenciat (1967) i doctorat (1974) en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, i catedràtic d’Enginyeria Mecànica a la mateixa universitat des del 1970.
Responsable de la línia de recerca de la UPC sobre mecànica i acústica, en la qual ha impulsat investigacions en els àmbits de la dinàmica percussiva, el guiatge de robots mòbils i l’acústica musical.
Investigador conegut internacionalment en el camp de l’acústica musical, va presidir el Simposi Internacional d’Acústica Musical (ISMA 2007), que se celebrà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Ha dirigit quatre tesis doctorals sobre l’acústica de la tenora i el tible, i els dos projectes de recerca de l’IEC relatius al disseny científic de la tenora i del baríton (aquest darrer encara en curs).
Membre de l’IEC i expresident de la Secció de Ciències i Tecnologia (2002-2006), i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual és secretari general des del 2002. Membre de la Societat Americana d’Enginyers Mecànics (ASME) i de la Societat Acústica d’Amèrica (ASA).
Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1997).
Enllaços d’interès:
— Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans
— Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC
— Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
— American Society of Mechanical Engineers (ASME)
— Acoustical Society of America (ASA)